Cada alumne havia de redactar una carta explicant a sa mare que té una malaltia terminal.
La idea s'allunya de la rutina de les redaccions habituals, que acostumen a preguntar què vas fer el cap de setmana o durant les últimes vacances. Els alumnes s'hi van aplicar. La BBC en dóna la notícia i reprodueix la imatge d'un dels textos, d'un noi de catorze anys. Diu així: "T'escric aquesta carta per dir-te adéu i agrair-te haver-me donat la vida i no ploris. No estiguis trista. Vull que recordis els moments bons i feliços. Al meu funeral fes que tothom vesteixi colors brillants per recordar la meva manera de ser. Sé que la major part de vegades he sigut un pal, però ara sóc amb l'avi i l'àvia. O sigui que t'estimo i adéu. Digues-li a Piper que es pot quedar la meva habitació. Digues-li a Tasha que em sap greu tot plegat. Ho sento Tash i digues-li al papa que és el millor i que es pot quedar la meva Xbox i els jocs de vídeo i tu mama et pots quedar la resta de coses. Sisplau sigues forta per mi!".
No està malament. El noi es col·loca en la situació d'haver de morir, dóna les gràcies a sa mare, li deixa els jocs de vídeo al pare i fins i tot preveu que, quan ja no hi sigui, el seu dormitori quedarà lliure i algú el podrà ocupar. Com que a l'escola els van dir que ensenyessin el treball als pares, el noi va donar el full de paper a la mare i se'n va anar al dormitori. La mare va llegir el paper, es va pensar que era una nota de suïcidi i, aterrida, hi va anar corrents, pensant que el trobaria penjat. Quan va saber que tot havia estat un exercici de creativitat literària es va emprenyar bastant. Diu que les escoles no haurien de proposar als nois escriure coses així.
L'escola s'ha disculpat. Al·lega que no volien provocar-li cap mena de patiment i expliquen: "L'exercici havia de permetre als joves expressar emocions i compartir amb els éssers estimats coses que normalment no dirien". Té raó. És important fomentar la capacitat de saber expressar-se per escrit, sobretot en aquest món que cada cop menysprea més l'escriptura. Potser per això, per fomentar encara més la creativitat dels alumnes, al següent exercici haurien d'anar més enllà de la mera expressió de les emocions pròpies i intentar ficar-se en la pell i el cervell d'altres individus. Així els alumnes podrien imaginar processos que potser sense aquest estímul no se'ls acudirien mai. Els professors podrien, per exemple, suggerir-los que redactessin detalladament com matarien un membre de la seva família (el membre que volguessin, a lliure elecció de l'alumne), com n'esquarterarien el cadàver i com el farien desaparèixer de manera que la resta de la família no se n'adonés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada